Raïm-Trepitjat-Premsat-Desfangat-Fermentació (Fermentació en bóta-Fermentació malolàctica-Criança en bota.Clarificat,filtració i estabilització) Embotellat. La vinificació en blanc, o en verge, permet obtenir, a partir de raïm blanc o negre, vins de coloració pàl.lida, amb aromes afruitades i paladar suau. L´objectiu és respectar la integritat del raïm i reduir la maceració (o contacte de la pellofa amb el most). Les operacions prefermentatives s´han de fer amb rapidesa, per evitar aquest contacte prolongat. TREPITJAT: En aquesta operació prèvia al premsat es trenca l´estructura del gra de raïm i així es facilita el premsat. Per a elaboracións molt acurades no es fa aquesta operació sinó que la verema entra directament a la premsa. MACERACIÓ: En algunes varietats i quan l´estat sanitari del raïm és òptim, després del trepitjat i del sulfitat es deixa el most en contacte amb les pellofes durant algunes hores i a baixa temperatura, per tal que s´impregni de les aromes varietals contingudes en aquestes. És un procés que por millorar la riquesa aromàtidca i gustativa si es controba bè. PREMSAT: No es fa gaire intens,per evitar l´extracció del gustos herbacis. La pasta va rebent pressions creixents i es van separant els mostos produïts en primeres,segones i terceres qualitats, que aniran fermentant per separat. Al final, tan sols queda a la premsa la brisa que es pot reutilitzar com adobament o per a pinsos per animals. Destil.lada, es converteix en aiguardent o marc. DESFANGAT: Consisteix en l´eliminació de les partícules sòlides que conté el most. Es pot fer de dues maneres: Desfangat estàtic: Es produeix per sedimentació de les partícules per efecte de la gravetat. La sedimentació s´agilitza mitjançant la utilizació de SO2, bentonita o enzims pectolítics. El procés tarda unes 24 hores,per la qual cosa és imnportant que durant aquest temps no s´iniciï la fermentació. Desfangat dinàmic: Es coneix així quan s´aplica alguna força separadora, generalment la centrífuga. FERMENTACIÓ ALCOHÒLICA: Es poden sembrar llevats per encaminar la fermanteació o deixar-la que s´iniciï espontàniament. Cal un control diari de la densitat, per determinar la quantitat de sucre que hi va quedant al most, i de la temperatura, que no pot excedir el 18-20ºC. el final de la fermentació es produeix de forma espontània quan el contingut del sucre no supera els 4 o 5 grams per litre. D´aquesta manera s´obté un vi sec, però si el que volem és obtenir un vi semisec o dolç, cal detenir la fermentació abans, ja sigui per mitjans químics (afegint sulfurós), o físics (refredant o sobreescalfant) en el moment que el contingut de sucre sigui l´adequat per al vi que solem elaborar. FERMENTACIÓ MALOLÀCTICA: En la majoria de vins blancs no cal de cara a conservar totat la seva frescor. Per reprimir-la, s´afegeix sulfurós o es filtra. Aixó no obstant, en algunes varietats com chardonnay o sauvignon blanc és recomanable per guanyar suavitat. TRASBALS: Acabada la fermentació i entre els mesos de novemgbre i gener es fan un parell de trasbalsos que tenen per finalitat separar les mares, incorporar l´oxigen de l´aire i eliminar part del CO2 dissolt. CLARIFICAT,FILTRACIÓ I ESTABILITZACIÓ TARTÀRICA: CRIANÇA: Alguns vins blancs,com ara de xarel.lo, chardonnay o sauvignon blanc permeten la criança en fusta, el que els aporta una major riquesa aromàtica. EMBOTELLAT: Completada la criança, o bé després de la filtració, el vi s´embotella per a la seva comercialització.